EL GUST ES MEU

Els personatges de la novelúla o seuen a taula per celebrar, per donar la benvinguda o per dir-se adeu, per seduir o per convèncer, per mostrar poder, per gaudir, per estimar i, a vegades, per també patir. Ho fan per subsistir, és clar, però també per sentir-se ells mateixos o part d& x02019;una tribu. I conte rere conte, allò que cuinen o mengen, i la manera com ho fan, es posa al servei d& x02019;una història marcada per una pulsió humana: l& x02019;aferrament, el tedi, l& x02019;inconscient que aflora, la impostura, l& x02019;amor primigeni i l& x02019;amor etern, l& x02019;oblit, la mare, el significat de l& x02019;art, la família, la fidelitat, l& x02019;atzar, la dona cuidadora, el mestre i l& x02019;alumna, la identitat personal… Però mai no falla: sempre acaba apareixent una queixalada o una recepta recuperada o un ganivet de tallar ceba o uns fogons plens de cassoles o una taula ben parada.