Escames

Lluny dentrar en contradiccions, assevero que, afortunadament ifeliçment, en el cas de Tània Soler, joventut i talent es donen la mà iem sembla besllumar que en aquests poemes ja respira i sexpressauna veu poètica sòlida i consistent. Els versos de Soler brollen desaforadament,saben desgarrapades i mossecs, de com supuren lesferides a carn oberta, del xoc de la carn quan sinflama i col·lisionaigual que plaques tectòniques. Ens inicien en el camí alliberadordallò que sinsinua en forma de veritat oculta. La poesia de TàniaSoler està fornida dimatges en què la sensualitat i la relació delcos a cos amb laltre hi tenen un paper predominant. Tània Solerés remeiera del cos però també de lànima a través del verb fetvers i després carn. (Del pròleg dÀngels Marzo).