LA CASA SOTA LA LLUNA

En la preocupació per la paraula precisa, en la riquesa de comparacions i metàfores, en la saturació de ressonàncies simbòliques, en la cadència de la frase i el sentit rítmic del vers o en el domini de formes tradicionals s& x02019;hi destilúla l& x02019;essència d& x02019;una tradició literària construïda com un llegat personal a partir del qual Escrivà formalitza la seva reflexió sobre el fet poètic i la manera de representar-se en el món. La seva poesia és, de fet, l& x02019;estructura de signes que li permet posar en relació l& x02019;alteritat amb el subjecte per construir-se un a l& x02019;altre en el diàleg. Sortir enfora per tornar endins. Anar a l& x02019;objecte per trobar el subjecte. Denunciar el soroll per conquerir el silenci. Buscar-se eternament. I en la recerca, sentir la pèrdua per celebrar la vida. Cada poema dels vuitantavuit de l& x02019;antologia queda atrapat en algun punt d& x02019;aquesta força gravitacional que no s& x02019;atura. Un cercle tancat en etern equilibri de contraris. (Olívia Gassol Bellet)