Cantates, fugues i colls de la baralla

Aquesta maqueta de Guillem Viladot es conserva a lafundació que porta el seu nom a Agramunt. Un seguitdesbossos, anotacions, mesures i indicacions del que haviade ser un llibre que no es va arribar a publicar mai. Gràciesa aquest testimoni rústic i auster, podem veure la forma iel contingut que Viladot volia donar a aquesta edició quesestructurava en tres apartats: les cantates, amb les cincpeces que ja havia publicat a la nadala del 1970; les fugues,amb cinc composicions més; i els colls de la baralla, ambquatre collages que tancaven la sequ?ència total de 14 obres.Lordre que Viladot va donar a les diferents composicions fanque el llibre prengui un sentit absolut de denúncia contrala foscor i la repressió que patia la societat, en aquest casponentina, de lèpoca. Aquesta dimensió de combat, deviolència i dinjustícia on ens immergeix Viladot encara esdramatitza més a consequ?ència del denominador comú deles catorze obres: les llistes telefòniques. El mateix Viladotexplicava que havia nascut ?amb un sentit i intenció políticsmolt marcats, sentit o intenció dels quals em costa molt deslligar-me?. Un sentit o intenció que avui romanen intactes.