Ulls de cugula

Pel que es veu, hi ha una tradició popular antiga que diuque quan les embarassades parien una nena, el patriarcafamiliar responia a la pregunta ?Què ha sigut?? tot dient:?ha estat cugula?. Cugula, doncs, era una paraula connotadade menyspreu i mal auguri. Si el blat és fèrtil, la cugulaés borda. A diferència dels nois, les dones no servien peltreball al camp. Afortunadament, el poeta fa ús daquellmal averany per revertir-ne el sentit. No endebades el seullibre està dedicat a la seva filla Lupe. La seva no és unacugula circumscrita a la dita popular. És identitat traspuadaen els ulls i alhora reconeixement del gènere. (De lepílegdÀngels Marzo).