Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre

En la poesia que el lector té entre les mans, poderosamentintuïtiva, cada paraula pesa com mil paraules alhora, cadasíl·laba batega oberta, sense límits, respira amb lalenadasensual i pura de totes les cordes del sensori. Un espai, endefinitiva, on alça el vol un dels grans poders de la imatgeriapoètica de Vicens: la seva capacitat de fondre el concret ilabstracte en versos tallants, vivíssims. Els seus versos, cisellats,punyents, flueixen tendres i alhora enverinats com lasaba de lescorpí. Poques veus poètiques davui, i no nomésparlo de les que ho fan en llengua catalana, atresoren laforça imaginativa de Vicens, capaç dhibridar la narració méshumil i realista de la vida amb el misteri de lesclat duna flor;poques, també, contemplen una intensitat tan despullada,sotsobrant i demolidora com la que fa niu a la mar dels seusversos. Endinseu-vos-hi doncs, salpeu a la recerca de desigsi naufragis. Només aleshores coneixereu de deb. què és laveritable poesia. (Del pr.leg de Jaume Pont).