Elisenda

Elisenda és una novel·la de gènere històric del segle XIV, dins l?àmbit de la Corona d?Aragó. Un temps convuls pel conflicte amb els sarraïns d?Al-Àndalus, per la persecució dels cavallers de l?Orde del Temple, per la inestabilitat de les guerres de la Mediterrània a Sardenya i Sicília contra el rei francès de la Casa d?Anjou i el Papat.
La trama tracta la biografia fictícia de la reina lleidatana, Elisenda de Montcada i de Pinós, quarta muller de Jaume II el Just. La reina explica la seva vida a la seva cuidadora, la germana Clara, durant els nou dies anteriors a la seva mort. Ho fa a la cambra del Palauet de la Reina, dins el Monestir de Santa Maria de Petras Albas, mentre espera l?arribada de l?esclava sarraïna Azahara.
L?Elisenda actua com a protagonista, narradora i testimoni dels esdeveniments. Ella ens desvela la seva infància dins el castell de la Baronia d?Aitona; la seva educació a Sixena; el seu amor pel cavaller Guillem de Montagut, educat al castell templer de Montsó…