Oblidades ombres

En els temps més foscos de la dictadura, hi ha encara qui resisteix. Són ombres que travessen el país damagat, antics soldats republicans i maquisards de la resistència francesa que formen part de la guerrilla urbana. No accepten la ignomínia dun règim criminal i despietat, encara que ho hagin de pagar amb la seva vida. Els protagonistes dOblidades ombres formaven part duna generació plena de projectes que no es van arribar a complir mai. Els horribles esdeveniments del segle XX que van haver de viure van esborrar les seves esperances, malgrat que alguns dells van continuar lluitant fins al final. Ramon Breu, després de Les llàgrimes del dictador i El dia dels Beatles, ens ofereix de nou una novel·la dacció trepidant i dinàmica, amena i en ocasions crua, plena de situacions sorprenents i desconegudes. Amb Oblidades ombres, lautor tanca la seva important «trilogia de la memòria», que ha dedicat a la recuperació duna època fonamental de la nostra història contemporània. Ara, potser tan sols cal confiar que la dignitat dels seus protagonistes -tot i ser ombres, invisibles i oblidades- sigui encara