Geografia íntima

Conformant els poemes, sens generen paisatges batuts pel vent (com el vent del desert, per segles,/ sha estimat les dunes vora mar.), que clouen en capvespres dhivern o en els ocasos i les matinades, els nocturns amb lluna o grafia destels, en mars turmentats per la tempesta, les torrenteres que clivellen… i les gavines, la casa amb estances en darrer terme acollidores; les calaixeres, els llibres i la platja com a sorra promesa i frontissa entre dues ribes. I, amb les imatges, les paraules o, millor dit, certes paraules que el nostre autor estima tot desgranant-les de forma controlada. Tot plegat, un jo poètic, pulcre, mesurat i gairebé pudorós, que lAureli no posa al seu servei, com a autor, sinó a fornir lànima i la bastida que sustenta les imatges, les paraules i el discurs dels seus poemes, en definitiva a assolir el gaudi dels seus lectors.