BRUC EN FLOR

Bruc en flor és un poemari de Florbela Espanca publicat immediatament després de la seua mort. Està considerat el llibre més personal de lautora. Hi excel·leix mercès a la condensació semàntica, temàtica i estilística del poema i del recull, concebuts com un Tot. El poemari es basteix a partir de la remembrança hedonista i apologètica, profana i carnal, de lamor. És una hagiografia biogràfica i un balanç de gran veracitat en què el jo poètic evoca els moments viscuts, des de la consciència, inevitable, del guany i de la pèrdua. És una exaltació sense embuts de la vida a través dels sentits, una holística del cos, una sublimació de lamor fins a les últimes conseqüències. És a Bruc en flor on millor es percep la intensitat poètica i vital de Florbela. Shi mostra amb tota la nuesa, sincera, única, inconfusible… Molts dels poemes del recull constitueixen veritables fites de la poesia portuguesa contemporània.