El silenci de langle

Guillem Viladot, lescriptor, lapotecari, lindisciplinat urgellenc, des del seuAgramunt natal va ser un home de ruptura i davantguarda. Més enllà de lesetiquetes de poeta i de narrador amb les quals se lha acostumat a classificar,Teresa Ibars ens nofereix un retrat des de la seva vessant més psicològica ides del descobriment de lhome que, des de Temps dEstrena fins al seu darreralè, va centrar-se, de manera una mica obsessiva, en la recerca del Jo i enla pacificació dels que ell considerava els seus fantasmes.I això, lautora ho fa a través de dos canals que corren entremesclant-se entreells. El primer és el de la correspondència, els originals de narrativa i depoesia, els articles de premsa, les gravacions dentrevistes, les fotografies imolts altres retalls de la vida de Viladot i que estan recollits en el seu arxiupersonal. I el segon és el dun planter de personatges viladotians i de recordsde lautora que mentre juguen entre ells ens permeten passejar permés de quaranta anys de cultura i contracultura.El llibre es complementa amb fotografies, un llistat de personatges, la descripcióde les localitzacions i, fins i tot, una banda sonora per acompanyar-nela lectura. I per arrodonir-ho, lautora ens ofereix uns relats que anomena?Distopies viladotianes?, que neixen de la necessitat de posar-se dins la pellde Viladot.