LART DE DERIVAR LES AIGÃ?Â?ES

Aquest treball ofereix una interpretació renovada sobre el gran nombre dobres hidràuliques que es van dur a terme en els rius valencians en els segles XVI i XVII. Lanàlisi comparada ha permés plantejar que la innovació que va suposar ledificació de les monumentals «preses llevantines» del Renaixement no va ser un fet aïllat ni estigué limitada als més destacats enginyers de Felip II, sinó que hi va haver una tradició constructiva que anà sent perfeccionada progressivament per menestrals.Un aspecte clau fou lauge de les construccions gòtiques i la creació del gremi de mestres pedrapiquers de València en el segle XV. Aquest col·lectiu, juntament amb les colles de mestres itinerants ûespecialment dorigen biscaíû començà a aplicar lart de lestereotomia en diversos rius, i més concretament en els assuts, que passaren de ser unes infraestructures efímeres elaborades amb materials dèbils a convertir-se en autèntics edificis de pedra picada i argamassa, fet que va permetre un augment de la resistència i una major fiabilitat en la captació de laigua.