Confessió

Lev Tolstoi mai no va amagar les crisis que durant tota la vida el van turmentar, però que alhora van esperonar la seva creativitat. A Confessió, un text escrit quan ja era un autor consagrat, censurat per lEsglésia el 1882 i editat de forma clandestina el 1884, descriu la lluita que manté amb una pulsió negativa que labocava a la destrucció. «Jo mateix no sabia què volia: em feia por la vida i pugnava per abandonar-la, però alhora nesperava alguna cosa.» Aquesta confessió radical –que beu de la tradició cristiana, però inspirarà pensadors com Mahatma Gandhi– comença assenyalant que en la seva vida ha emprès sovint camins equivocats. La fama, els diners i la comoditat que li han reportat lescriptura lhan fet abraçar una moral desencantada i cínica: «La meva vida és una broma pesada i estúpida que mha fet algú.» Però Tolstoi no sabandona a la desolació i senfronta a les preguntes més simples i alhora més transcendents, les que tots ens fem: «Per què haig de viure, per què haig de desitjar res, per què haig de fer res?». Les respostes transformaran per sempre la seva vida i el seu pensament. El text més íntim i pertorbador de lautor dAnna Karènina.