La intranquil·litat

¿Què seríem sense la nostra intranquil·litat? Si, efectivament, no tenim més remei que conviure-hi, tant per tant, millor que ens lestimem una mica. Abans que els tranquil·litzants, prefereixo els intranquils. Pertorbats, pertorbadors, magraden les seves giragonses, la seva exigència, la seva insatisfacció. Si de natural sou serens i pausats, no voldria introduir aquesta pedreta en les vostres ànimes tranquil·les. O potser sí. Potser us desitjo ser lleugerament pertorbats. Si més no, us desitjo el petit inconfort, la punta dimpaciència, lalteració necessària per reprendre el camí mil·lenari que estira la massa amb la qual estem pastats els humans i la revela a ella mateixa.Rellegint la seva pr.pia existència, per. també els evangelis i altres grans obres literàries, Marion Muller-Colard, ens invita, en aquest llibre bellíssim, a compartir la nostra condició dintranquils. Acollir el neguit, el desassossec, la inquietud, és lluitar contra el conformisme i ladormiment.