ESTIMAT PABLO

Una gran novel·la damor i dexili Pau Casals, admirat arreu del món pel seu humanisme i el seu compromís polític, va prometre que no tornaria a posar els peus a Catalunya mentre Franco fos viu. I tanmateix, l hivern del 1955, per primera i única vegada des de linici del seu exili, va tornar a Catalunya. Per què ho va fer? Quin motiu poderós el va empènyer a incomplir la seva promesa? Estimat Pablo vol respondre aquest interrogant. Maria Jaén recupera en aquesta novel·la la figura de Francesca Vidal, sovint ignorada o menystinguda en les biografies del músic. Amb una escriptura carregada democió, lautora retorna a Vidal la veu silenciada i reivindica el seu paper fonamental al costat de Pau Casals. «Tescric, Pablo estimat, perquè hi ha coses que és millor dir-les en silenci i a raig, sense que laltre escolti ni interrompi. Escriuret em resulta més fàcil que dir-te el que et vull dir de viva veu. Vull que quedi escrit que, a les portes de la mort, sí, a les portes de la mort, perquè malgrat el que digui el metge sé que aviadet me naniré al calaix, a les portes de la mort, doncs, i en aquest penós exili, decideixo rebel·lar-me.»