Lhome impacient

Tots els llibres tenen una porta perquè hi entri el lector, aquest en té dues, amb la peculiaritat que més que portes són andanes. Concretament les andanes de l& x02019;Estació del Nord, a València, i les de l& x02019;Estació de França, a Barcelona. Però no es tracta d& x02019;un llibre de viatge, sinó del relat d& x02019;un més aviat poc íntims, que Antoni Martí Monterde va començar a escriure en el moment que va abandonar València, on se sentia desplaçat, i s& x02019;instalúla a Barcelona com si fos per a sempre. Per raons diverses aquest desplaçament somou certs fonaments que tenen a veure amb la història personal & x02014;però també colúlectiva& x02014; d& x02019;una línia de ferrocarril que uneix les dues capitals. Llibres, espais, records, oblits, Cafès, constitueixen la trama d& x02019;un assaig narratiu en forma de diari sense dates, en què ressonen les potents veus de J. V. Foix, Joan Fuster i Josep Pla. Una meditació sobre el significat d& x02019;anar-se& x02019;n d& x02019;un lloc i preguntar-se si la vida no és precisament això, una immensa sala d& x02019;espera, com un Cafè, una andana de per vida, un lloc d& x02019;on estar sempre anant-se& x02019;n