ALADA DEL VIATGER QUE VA ANAIR I HO VA MIRAR TOT I, ARA QUE

Proposta poètica -o proposta amb intencionalitats poètiques- heteroglòssica amb què lautor tracta darribar més enllà de la paraula amb la paraula, posada en boca de quatre veus diferents que diuen, rediuen, desdiuen i contradiuen i que ens ofereixen una visió polifònica del significat de lExperiència. El text aprofita les particulars característiques físiques del gènere perquè lacte manipulador del lector incideixi en la construcció, no només del significat, sinó del mateix text, creant una interacció com una veu poètica més. El disseny de Francesc Gelonch confereix a lobra una personalitat singular. El jurat del premi format per Ester Xargay, Anna Gual i Jordi Marrugat, situa lobra a mig camí del to popular, del diàleg filosòfic, de lacudit estellesià, de la revelació brossiana i de la hacmoriana. Del Jo he vist, fórmula que sha fet servir més dun cop en diferents poemes emblemàtics o en pel·lícules mítiques com ara Blade runner, passem al Jo no puc deixar de callar a través dunes pàgines gràfiques que proposen una aventura dionisíaca però també de gran valor intel·lectual. La llibertat expressiva desplegada per Pau i Au té laudàcia de desafiar els límits del gènere. Aquesta balada és, en definitiva, una investigació dalguns dels mecanismes de la realitat elaborada per un poeta que està bastint una sòlida trajectòria tot fugint dels camins més tòpics del gènere.