MON D AHIR 23

Els antics grecs anomenaven skándalon les trampes per capturar peixos, i després, per extensió, tota mena dÆesculls i obstacles per a les embarcacions. Els romans van adoptar el mot ùscandalumù donant-li un sentit més figurat, que és també el del nostre escándol: una conducta poc moral, digna dÆoprobi, decepció i condemna pública. LÆetimologia ens indica, doncs, que les actituds «escandaloses+ no són només incorrectes o malignes; el que les caracteritza per damunt de tot és que són un obstacle (fins i tot una trampa) que encalla o entrebanca la trajectória dÆun individu o dÆun col·lectiu amb poder, a causa de la sorpresa i lÆenuig que provoca en els seus semblants. Des dÆaleshores, lÆopinió pública ha estat una eina democrática i a la vegada una trampa al servei dÆinteressos corporatius (o dels estats) que utilitzen la propaganda, la manipulació dels fets i de la História, la injúria o les campanyes de desprestigi per afavorir determinats individus i idees, i ensorrar-ne dÆaltres. En temps de Twitter, no cal entrar en més detalls.lia es un texto sagrado, pero también un libro de libros, una suma de joyas literarias conectadas entre sí, pero independientes. Exodo, Génesis, Eclesiastés, Job, los libros de Samuel, Daniel o Judità Todas estas obras admiten ser leídas como ficciones, y tanto sus personajes como sus diálogos, sus tramas y sus descripciones son de una fuerza y de una belleza notables. En Clásicos Clave presentamos una edición moderna de estas historias para que el lector pueda adentrarse en ellas y disfrutarlas como si de una novela se tratase.