Em dic A

No té documents ni família, per això els guàrdies del campde refugiats li diuen, simplement, «A». El dia que compleix deu anyscomença a escriure un diari en el qual recull la seva vida al costatdaltres cinc nens no acompanyats: la cerca de menjar, els jocs,lamistat, el record dels seus éssers estimats, els llocsdon procedeixen? Malgrat la seva precària situació, no deixende mantenir viu el seu desig de pertinença, de tenir algun lloccom a llar.