Rafael Patxot i Jubert

Aquest llibre ens mena, de la mà de la seva néta, en la personalitat de Rafael Patxot, un home duna intel·ligència visionària, acompanyada de la generositat del sentiment per una terra que va estimar amb passió. Patxot, científic, intel·lectual, humanista, home de gran cultura, catalanista, exiliat el 1936 per salvar la vida i expatriat voluntàriament el 1939 per no ser súbdit del franquisme, fou un dels dos més grans mecenes culturals i socials del primer terç del segle XX. Lautora del llibre el descriu com «tot duna peça, muntanya granítica, presenta dos vessants: el científic, amb una precisió exigent i extrema, i el romàntic, amb intuïcions creatives i sensibilitat lluminosa». Amb aquesta obra (traducció de loriginal en francès, de lany 2008) podem copsar, el valor de les seves grans actuacions (lObra del Cançoner Popular de Catalunya, lEstudi de la Masia Catalana, les beques per a noies universitàries, les diverses fundacions i concursos, etc.) que ell va dur a terme, mentre que la seva vida era un seguit de contratemps (morts prematures de la mare, del pare, de les filles, perill dafusellament, primer i depuració tres anys més tard…). La visió que dell ens va acompanyant al llarg de tot el text, rigorosa i gairebé exhaustiva, no pot deixar destar impregnada per la relació que lautora, la seva néta, va tenir amb Patxot.